Definició
1 Seqüela física d’una malaltia.
Aquesta infecció deixa sempre xacres molestes.
2 Patologia, deficiència física deguda a l’envelliment.
Les xacres de la vellesa li impedien anar amb bicicleta.
Etimologia
En català antic també xaca, xàquia, de l’àrab vulgar xáka, ‘queixa, mal físic’, derivat de xákà, ‘queixar-se’, amb afegitó de la -r- per influx d’un altre mot com lacra o nafra, de sentit semblant.
Usos
Si et claven de peus i mans a la creu tens molts números per quedar nafrat per sempre més, però hi ha altres modalitats menys sofisticades: un trenc al cap, una esgarrinxada al genoll, un trau, un xiribec… Tot són nafres. En canvi, les xacres costen molt més, perquè són deixies dels anys i les malalties. No en va xacra prové del verb àrab saka, que significa ‘queixar-se’. Ostentar quatre estigmes i dues cicatrius està a l’abast de qualsevol, per exemple si ets un conductor impacient, però arribar a vell xacrós té molt més mèrit: de fet, demana molta paciència.
Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 164Sóc conscient que hi ha persones que no només han entès sinó que defensen públicament les polítiques impulsades des d’aquest departament en matèria de seguretat i ordre cívic, però sé que tinc grans detractors. Potser hem aconseguit que la xacra de l’accidentalitat sigui motiu de conversa familiar i aquesta és una apel·lació directa a la consciència.
Montserrat Tura entrevistada per Josep M. Flores, «Hem d’apostar per la lleialtat a l’Estat a canvi de més competències i autogovern» (El Punt, 20 de març del 2005)
Tema de la setmana
El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. Si endevineu quin dels cinc mots NO encaixa amb els altres i PER QUÈ, envieu un missatge a mots@rodamots.com. Els tres primers missatges que ens arribin amb la resposta correcta, guanyen un exemplar del llibre En perill d’extinció. Cent mots per salvar, de Pau Vidal, gentilesa d’Editorial Empúries. Vegeu les bases completes de participació a l’enllaç de sota.