ullal [2] m

Definició

Lloc on brolla aigua subterrània.

Si no plou s’assecaran tots els ullals.

En aquest sentit, ullal s’usa en valencià i a les Balears. Al País Valencià han estat nombrosíssims els ullals que nodrien la cadena de marjals que va des del delta de l’Ebre a la Marina Alta.

Etimologia

D’ull (vegeu l’altre ullal), del llatí ŏcŭlus, mateix significat. Un ull també significa ‘sot on neix un riu, cavitat d’on brolla l’aigua d’una font’ (com ara en Ull de Ter).

Usos

  • A l’Albufera de València, els ullals són els naixements subaquàtics que aporten al llac l’aigua dolça més neta que rep, encara que és només una mínima part de l’aportació total. La major part de l’aigua dolça la rep l’Albufera dels nombrosos corrents fluvials que baixen de les muntanyes que envolten l’Horta de València i de la major part dels canals de la xarxa de recs dels rius Xúquer i Túria.

    Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015), pàg. 796
  • La marjal era una plana negra d’aigües parcel·lades, amb moltes séquies, plena d’ullals d’aigua, i es perdia escampant-se cap als marenys i l’arena, que separaven la terra conreable de la mar. De l’hort que envoltava la caseta de la iaia, en recorde la figuera i les oliveres, la sénia d’on brollava l’aigua, les séquies amb lliris, granotes, anguiles, peixos —tenques, llises…—, i no lluny, els ullals, uns naixements d’aigua, com basses o brolladors naturals, on tots els xiquets tenien prohibit nadar.

    Josep Piera, Puta postguerra (Barcelona: Edicions 62, 2007)

Tema de la setmana

Divendres vèiem que un ullal és una dent, però també pot ser un aflorament d’aigua subterrània, com veiem avui. Aquests dies de tanta pluja són propicis perquè repassem alguns mots relacionats amb l’aigua. El d’avui és un suggeriment de Vicent Moreno i Baixauli, de Catarroja, Narcís Llauger i Dalmau, de Tarragona, i Jordi Lucea Rubio, de Sant Carles de la Ràpita.

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “ullal [2]”

  1. Lluís Vicente Pla — Montsià

    M’ha recordat els Uelhs deth Joèu de l’Artiga de Lin a la Vall d’Aran.
    Son uns ullals que treuen aigua que ve de la glacera del Aneto i que després fa cap a la Garona.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ullal [1]aiguat