ubèrrim -a adj

Definició

Molt fèrtil, extremament fructífer.

Els camps d’aquella vall ubèrrima.

Etimologia

Del llatí uberrĭmus, superlatiu d’uber, –ĕris, ‘abundant’. Altres mots de la mateixa família són uberós, ‘abundant, copiós’, i exuberant.

Usos

  • Després d’un encontre amb les tropes d’O’Donnell, a la Sénia, on Cabrera tingué la mala sort de caure sota el seu cavall, arribaren a Xerta a la matinada. El comte de Morella reveia, ara, les terres nadiues, les hortes ubèrrimes de l’Ebre, les masies amb quatre palmeres al costat. Avançaven lentament, deixant una densa polseguera al darrere, car a part de la tropa i de la cavalleria, hi havia els carros de la intendència i els de les famílies que preferiren seguir, temoroses, la sort de llur ídol.

    Joan Perucho, Les històries naturals (1960)
  • No em vull fixar en les misèries ni la mala educació de certa gent. He vingut decidit a ser feliç i ajagut ran de mar m’abandon a la contemplació.
       Un cos jove i ubèrrim, torbador, italià, sensual, emergeix de les aigües com una dea, una musa. Va amb tres companyes més.

    Ponç Pons, Dillatari (Barcelona: Quaderns Crema, 2011), pàg. 44

Tema de la setmana

Superlatius

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

misèrrim -alibèrrim -a