tururut

Definició

1  (m)  Onomatopeia que imita el so de la trompeta.

Se sentia el tururut del fill petit dels veïns que imitava Louis Armstrong.

2  (interj)  Expressió de burla amb què rebem la desaparició d’una cosa, la frustració d’una esperança, etc.

Ja es veia a venir que quan arribés al Tribunal Constitucional, turutut Estatut!

«Si és que una depressió et ronda | o et sents massa decaigut, | no hi ha pastilla que valgui: xocolata i tururut!» (Jaume Arnella, «Corrandes de la xocolata»)

L’ós del bosc | tan forçut | si t’abraça, tururut! (Josep M. Espinàs, «Cançó de l’ós»)

Etimologia

D’origen onomatopeic o expressiu, al·lusiu al so que es pot fer per un canut o tub, com d’un instrument de vent.

Usos

  • Quan cauen, a la fi de març, les gotellades de l’equinocci de primavera, el pagès diu:
       —Tindrem una primavera d’herbes…
       El primer dall és bo. El segon, més magre. Els successius queden devorats pel sol i la seca. Tururut herbes.

    Josep Pla, Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968)
  • La Bora, sense fer cas de la interrupció, va continuar la història:
       —En aquell temps, la gent de la nostra tribu creia encara que el món estava posat sobre una gran àguila, i que si hom anava massa lluny, corria el perill de caure de l’àguila; i llavors, tururut!

    Sebastià Sorribas, Viatge al país dels lacets (Barcelona: La Galera, 1969)

Tema de la setmana

Mots palindròmics per acabar l’any… recordeu que tanquem per vacances fins al 13 de gener! Bones festes! 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

rossorla setmana dels barbuts