Definició
1 Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers.
2 Persona de classe baixa, que té pocs recursos econòmics i viu pobrament.
Vestit així sembles un trinxeraire! Fes el favor d’arreglar-te una mica.
També: trinxa
Etimologia
Derivat de trinxera (del català antic i dialectal trinxea, i aquest, del francès tranchée), perquè els nois vagabunds solien dormir als fossats o trinxeres de la muralla de la ciutat (Barcelona); «No vagis amb aquest nen, que és un trinxeraire», sentíem dir a les mares (c. 1910), per poc que vestissin espellifats (J. Coromines).
Usos
Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida
no ens calia i res no ens robava el son…
Aquelles nits de Sant Joan…Els anys m’han allunyat del meu carrer
Joan Manuel Serrat, «Per Sant Joan», dins el senzill Per Sant Joan/Marta (Edigsa, 1968)
i s’han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s’hagués cremat al foc
de Sant Joan.Quan ets petit, t’avorreixes o et diverteixes, no hi ha terme mitjà. Ja he dit que jo no vaig notar gaire la diferència entre la guerra i la postguerra. Jo vaig continuar fent vida al carrer. Els meus amics també eren els meus enemics: tan aviat jugàvem tranquil·lament a patacons com ens batíem a pedrades. La gent fina ens deia trinxes, que volia dir trinxeraires. No s’erraven, perquè, en efecte, érem uns trinxes.
Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011), pàg. 17
Tema de la setmana
Com les persones, els mots tenen vida: alguns han viscut més aventures que els altres, han viatjat més, han patit confusions i malentesos, han dormit a les trinxeres, s’han batut en duel, de vegades fins han estat segrestat per altres llengües. De la biografia d’un mot en diem etimologia: aquesta setmana en veurem unes quantes de prou curioses.