Definició
1Â Â Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers.
2  Persona de classe baixa, que té pocs recursos econòmics i viu pobrament.
Vestit aixà sembles un trinxeraire! Fes el favor d’arreglar-te una mica.
També: trinxa
Etimologia
Derivat de trinxera (del català antic i dialectal trinxea, i aquest, del francès tranchée), perquè els nois vagabunds solien dormir als fossats o trinxeres de la muralla de la ciutat (Barcelona); «No vagis amb aquest nen, que és un trinxeraire», sentÃem dir a les mares (c. 1910), per poc que vestissin espellifats (J. Coromines).
Usos
Érem quatre trinxeraires.
No en sabÃem gaire
de les llà grimes que fan que volti el món.
Anà vem entrant a la vida.
Mai una mentida
no ens calia i res no ens robava el son…
Aquelles nits de Sant Joan…Els anys m’han allunyat del meu carrer
Joan Manuel Serrat, «Per Sant Joan», dins el senzill Per Sant Joan/Marta (Edigsa, 1968)
i s’han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s’hagués cremat al foc
de Sant Joan.Quan ets petit, t’avorreixes o et diverteixes, no hi ha terme mitjà . Ja he dit que jo no vaig notar gaire la diferència entre la guerra i la postguerra. Jo vaig continuar fent vida al carrer. Els meus amics també eren els meus enemics: tan aviat jugà vem tranquil·lament a patacons com ens batÃem a pedrades. La gent fina ens deia trinxes, que volia dir trinxeraires. No s’erraven, perquè, en efecte, érem uns trinxes.
Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011), pà g. 17
Tema de la setmana
Com les persones, els mots tenen vida: alguns han viscut més aventures que els altres, han viatjat més, han patit confusions i malentesos, han dormit a les trinxeres, s’han batut en duel, de vegades fins han estat segrestat per altres llengües. De la biografia d’un mot en diem etimologia: aquesta setmana en veurem unes quantes de prou curioses.Â