La denominació «reales fuertes», i vulgarment «duro», hauria de ser simultània a l’encunyació i l’extensió dels rals de billó (monedes amb menys argent a l’aliatge) per diferenciar-los dels que eren més purs, amb més plata. Prèviament a la generalització del mot «duro», eren prou coneguts els «patacons», «patacones o reales de a ocho», transformats en joc de canalla amb cartró retallat a imitació de monedes.

Josep Pàmies i Freixas, «Rals, duros, cèntims i emissions municipals: de la pesseta a l’euro» (Ajuntament de les Borges del Camp, 2001)

Llavors he pensat que podríem fer una societat. Vostè, tinent, diguem que fa de capitalista: posa la pasta que em falta i jo m’escarrasso per aquests mons de Déu portant personal amunt i avall. ¿Què me’n diu? Avantatges: farà un favor a un pelacanyes i s’assegurarà un tros de cel o, si més no, un raconet fresc a l’infern; a sobre, hi guanyarà patacons i, de passada, li tocarà la pera al miserable del Napoleó.

Jesús Moncada, La galeria de les estàtues (Barcelona: La Magrana, 1992)