Definició
Recórrer a remeis extrems o molt enèrgics.
Ningú no volia cedir, fins que va treure el sant Cristo gros i va imposar-se per la força de les seves raons.
També s’escriu aglutinat, «treure el santcristo gros».
En la situació en què ens trobem, cal que algú tregui el santcristo gros i reclami el que és nostre.
Etimologia
[Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col·loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Khristós, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de khrío, ‘jo unto, ungeixo’.
Usos
Els caps de gabinet, d’Interior i de l’Ajuntament, van parlar, van negociar i no es van entendre per veure qui sortia, qui parlava i qui deia què. Enrocats com estaven, van optar per treure el Sant Cristo gros, cadascú el seu, perquè, al capdavall, «ja es mataran entre ells, que nosaltres només som dos professionals».
, Se sabrà tot (Barcelona: Proa, 2010), pàg. 272
«Ara no és qüestió de rivalitats polítiques, hem d’ensenyar als ciutadans que, davant de les grans causes, estem units.» Durant tres hores de converses per telèfon, de renecs, ofenses i massa paraules dites en cursiva, ningú no va voler baixar del burro.La memòria col·lectiva d’aquest país no hauria d’oblidar l’escena èpica en què Manuel Pizarro, president d’Endesa, va enarborar la Constitució espanyola per declarar la guerra a Gas Natural i, de rebot, a La Caixa. El santcristo gros, que en deien abans. Els senyors de La Caixa no se’n van saber avenir. Càndidament, es pensaven que Pizarro exhibiria llibres de comptabilitat o fluctuacions borsàries.
«Joc de patriotes» (Avui, 23 de febrer del 2007)
Tema de la setmana
suggeriments dels subscriptors de CD1M. L’expressió d’avui ens la van proposar Ignasi P. Ferré, de Valls, i Albert Amargós i Altisent, de Barcelona.