Aquesta expressió s’utilitza, en to enèrgic, per advertir que cal fer alguna cosa o prendre alguna decisió de caràcter excepcional, per redreçar una situació que va per mal camí, que va a mal borràs. Una frase semblant, però de menys transcendència, encara que molt il·lustrativa del fet comentat, és la de «fotre un cop de puny damunt la taula».
   L’origen es documenta en el fet que la Confraria de la Sagrada Sang de Nostre Senyor Jesucrist, a Barcelona, que tenia al seu càrrec l’assistència en els darrers moments dels condemnats a mort, posseïa dues imatges del Sant Crist, una més grossa que l’altra. La petita es treia a la processó que s’organitzava per conduir el condemnat a la forca. La grossa, en expressió popular «el Sant Cristo Gros», es treia quan eren tres alhora els condemnats; un fet que no sovintejava gaire, i d’aquí l’excepcionalitat de la frase.
   Malgrat aquest origen que comenta Joan Amades, referit a Barcelona, n’he trobat un altre, situat a Ulldemolins (Priorat). La nit del Dijous Sant, els majorals de la Confraria de Sant Isidre feien una processó, en la qual, abans de l’any 1936, un fadrí portava el Sant Cristo Gros, que pesava set arroves (uns setanta quilos). El treien de l’església ajagut fins a la sortida, i llavors el seu portador l’arborava ben dret. Aquest era un fet també excepcional, ja que només es produïa un cop a l’any.

Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 2000), pàg. 85-86

Torneu a treure el sant cristo gros