Definició
Persona que fa objectes de terrissa o en ven.
Era un terrissaire molt destre que tant et feia una olla com un gibrell.
Etimologia
De terrissa, ‘objecte o conjunt d’objectes (olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc.) fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita’, de terra, del llatí terra, mateix significat.
Usos
El meu cosí de Xalco diu que no s’entén ni un borrall de tot això que porto dit de la disposició de les canoes i, prou que maldo, però no sé pas com refer-ho. La veritat sigui dita i respectada, jo no sóc escriptor. De primer vaig ser terrissaire, després guerrer, després altra vegada terrissaire, després vell i ara, nitlatilpatlatoa, escriptor, que si em queda cap altre ofici per fer ja el faré quan sigui allí dalt, a la Casa Sense Portes ni Finestres. I si m’he embolicat a escriure tot això és perquè la nostra nissaga asteca s’està perdent i vull que quedi memòria de quan la nostra puixança era tan gran, que ara ja sembla cosa de somni.
Avel·lí Artís-Gener, Paraules d’Opòton el Vell (Barcelona: Labutxaca, 2012 [1968]), pàg. 57
Tema de la setmana
L’Opòton era terrissaire: «saber com ha d’estar de calent el forn només s’aprèn a còpia de passar anys i més anys al costat del pare que sigui terrissaire», ens diu. Paraules d’Opòton el Vell és la novel·la més coneguda d’Avel·lí Artís-Gener, feta amb el delit d’«explicar a l’invasor com són estèrils les conquestes armades», en paraules del mateix autor. Ara l’acaba de reeditar Labutxaca: no us la perdeu!
L’enigma d’avui: «A l’hora d’interpretar es fica dintre els seus personatges»: 10 lletres. Envieu la resposta a mots@rodamots.com abans de dissabte 2 de juny a les 12 del migdia: entre els encertants sortejarem dos exemplars de Paraules d’Opòton el Vell i tres llibres més d’Avel·lí Artís-Gener.