teranyina f

Definició

Teixit que fan diversos aràcnids amb el fil tenuíssim que segreguen, que els serveix de parany per a capturar els insectes de què s’alimenten.

Entre les branques del llimoner, una finíssima teranyina es gronxava empesa pel vent.

La gent rústica té un concepte respectuós de les teranyines, a les quals atribueix virtut curativa contra les ferides; sembla que són especialment apreciades les teranyines de la pastera (Empordà). També hi ha la creença que els estables on hi ha teranyines són més sanitosos per al bestiar que els que estan nets; diuen que treure les teranyines dels estables ocasiona malalties als animals de peu rodó (Ripollès) (DCVB).

Etimologia

Contracció de tela aranyina (d’aranya, del llatí aranea, ‘aranya, teranyina’), a través d’una dilació fonètica teraranyina amb posterior haplologia, teranyina.

El Diccionari català de falses etimologies, de Josep M. Espinàs, proposa un origen alternatiu per a aquest mot: «Estructura filosa on l’aranya té renyina amb la mosca».

Usos

  • Quan vaig voltar per la casa, allò que em va sobtar més eren les teranyines pertot. Vaig comprendre que tia s’havia fet realment vella. Entraves a la cuina i al raconet del sostre ja es veia el borrissol d’ombra com un espieta. En entrar a la cambra nostra, vull dir meva, ara, i en atansar-me al capçal, uns petits braços van fer resistència damunt dels meus. Eren unes llargues teranyines que guaitaven el llit fet…

    Maria Barbal, Pedra de tartera (Barcelona: Laia, 1985)
  • El col·legi, per a mi, no era solament un edifici on m’anaven engiponant la cultura, paulatinament, a força de repetir i de cantar conceptes; des del punt de vista moral i humà, representava el descobriment del món exterior, i encara més: d’una realitat que era l’autèntica, molt diferent de la meva realitat del carrer de Mercaders a base de Mari Guari, vestits de l’any de la picor, salons anacrònics, gàbies d’ocells i Josepets de la Buella. Jo descobria que a Barcelona existien moltes criatures que no vivien com jo i que el seu clima no eren les vetustes i dolces teranyines de la meva història familiar.

    Josep M. de Sagarra, Memòries (Barcelona: Aedos, 1964, 2a ed. [1954]), pàg. 200

Tema de la setmana

Aquesta setmana sou vosaltres els qui heu d’esbrinar el tema que aplega els mots que enviem de dilluns a divendres. Envieu la resposta a mots@rodamots.cat; entre els qui l’encertin sortejarem dos exemplars de Marques que marquen, de Ramon Solsona, gentilesa de Pòrtic, i el primer que l’endevini en guanya un segur! Vegeu les bases completes per participar-hi al primer enllaç.

Enllaços

2 comentaris a “teranyina”

  1. Joan Bosch — Elna (Rosselló)

    A Perpinyà, ne diem “estregina”.
    I “estreginar” és treure les estregines.

    PASSATGE IL·LUSTRATIU:

    La lliçó! Poc que ell la sabia!
    i, en dedins, prou trefugia!
    Mes, feia com aqueix que sap,
    i, cap al sostre alçant lo cap,
    com qui compta les estregines,
    deia barrets i barretines.
    Albert Saisset (Perpinyà, 10 de novembre de 1842-14 d’agost de 1894)

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

evangelillosa