Aquest vespre, en comptes de plàstic, a sota hi posa els diaris. S’estira i es tapa amb un abric de llana, descolorit i tacat, col·locant la part del folro finíssima a la cara, i de seguida s’adorm. Molt a prop, les passes d’algun tardaner, la monotonia sorollosa dels motors, els llums dels fars dels cotxes continuen. El bleix de la ciutat sembla flotar sobre la son.

Maria Barbal, «Un nom estrany», dins Bari (Barcelona: La Magrana, 1998)

Abans d’arribar-hi, però, s’atura, car en aquell moment hi desemboca una patrulla amb uniformes especials, probablement l’encarregada d’expulsar els tardaners, fa mitja volta, esguarda esmaperdut al seu entorn, salta a la protecció d’un tractor amb remolc on dos individus carreguen una caixa amb gran generositat de renecs, es va allunyant cap a l’altre extrem…

Manuel de Pedrolo, Totes les bèsties de càrrega (Barcelona: Edicions 62, 1967)