sorge m

Definició

(col·loq)  Militar, soldat sense graduació.

Etimologia

De l’anglès soldier, i aquest, del francès antic soldeier, ‘soldat’, introduït segurament per soldats anglesos, amb una grafia ajustada a llur pronúncia. Segons Coromines: «Es comprèn que el manlleu de l’anglès es produí en una de les guerres en què hi hagué intervenció anglesa a Espanya, amb els acostumats excessos de la soldadesca: més probablement la de Successió que la dels dos Peres o les napoleòniques».

Usos

  • ¡Qui l’hi havia de dir al papa Borja, fundador, segons sembla, d’aquesta col·legiata! Tinc entès que el papa Borja no era gaire més recomanable que molts milicians de la «columna Durruti» però vés a saber; potser tot són calúmnies. «A mi en tot cas, que sóc un pobre sorge, / no m’escau de dir mal del papa Borja.» Les campanes de la col·legiata [de Xàtiva] ara toquen la Internacional, però l’essencial és que segueixen al seu lloc; el dia de demà tornaran a servir per allò a què foren destinades.

    Joan Sales,  a Mercè Figueres, 21 de març de 1937, dins Cartes de la guerra (Barcelona: Club Editor, 2003)
  • Necessitava, per tant, a més del passaport, un permís patern que havia redactat jo mateix i que el meu pare havia signat a contracor. Amb la meva mare hauria estat més fàcil. Però la signatura de les mares, tret que fossin viudes, no tenia validesa legal. El sorge es va mirar el permís patern, em va mirar a mi, de dalt a baix, i em va tornar la documentació, sense dir-me res.

    Agustí Pons, Temps indòcils (Manresa/Barcelona: Angle, 2007), pàg. 74

Tema de la setmana

Militars i estratègia

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fonèvolfona