serenor f

Definició

Qualitat de serè, serenitat.

«En la gran serenor del cel d’hivern» és el títol d’un poema de Joan Maragall.

La serenor del seu ànim ens infonia coratge.

Etimologia

De serè, del llatí serenus, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són asserenarserenoserenata.

Usos

  • Encara li quedava temps per col·laborar en activitats que es realitzaven al poble, com per exemple en un teatre de mim, portat per un director anglès, amb el qual va establir una bona amistat. Ella es posava darrere els guinyols i traduïa de l’anglès al català. Era una persona que parlava poc però comunicava molt; comunicava serenor, el seu tarannà tranquil despertava un gran respecte entre els qui l’envoltaven, però no creava distància, ans al contrari, perquè donava caliu i afecte…

    Rosa Ardid, «Helena Valentí i Cadaqués», dins Àlbum Helena Valentí (Barcelona: PEN Català, 2005)
  • Un deliri arquitectònic inconcebible flota davant nostre. Una metròpoli populosa i bigarrada, que recorre l’aire amb la serenor amb què un transatlàntic solcaria els oceans.

    Sebastià Roig (guió) i Toni Benages i Gallard (dibuixos), Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols (Barcelona: Males Herbes, 2015)

Tema de la setmana

Noms formats amb adjectius seguits del sufix -or

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

grisorestretor