Definició
1 Receptacle de roba, generalment de xarpellera, fet doblegant-ne un tros rectangular, cosint els voravius i deixant obert un costat, que forma la boca, la qual es reforça fent-hi un doblec; contingut del sac.
A l’entrada del magatzem hi havia uns quants sacs de cigrons i mongetes.
Al cul del sac queden només les engrunes.
2 Receptacle de cuir, de plàstic, de paper, etc., anàleg per la forma a un sac ordinari.
El sac de ciment pesa 40 quilos, com vols pujar-lo tu sol per l’escala?
Etimologia
Del llatí saccus, ídem, ‘vestit bast’, i aquest, del grec sákkos, mateix significat, d’origen fenici, emparentat amb l’hebreu saq, ‘cilici, tela basta’.
Usos
—Compte! Se senten corredisses.
Sebastià Sorribas, El zoo d’en Pitus (Barcelona: La Galera, 1966)
En Manelitus no havia tingut temps encara de tornar a estirar el cordó, quan sortí de dins el cau una forma blanca: el conill de corral!, que es ficà de cop dins el sac.
I darrere, sortí una forma grisa, que, zas!, es ficà també al sac, darrere de la pastanaga. El conill de bosc havia caigut al parany!Hi havia una vegada un nen que es deia Oleguer. El set de setembre feia cinc mesos i la seva mare li va preguntar què volia que li regalés. L’Oleguer, després de rumiar-hi una mica, molt poc, va dir: mama, vull temps! I la mare li va regalar un sac ple de temps del seu.
Isnel, «Conte curt», al blog Gotes d’Isnel, 06.09.2006
Tema de la setmana
Els 100 refranys més populars