ruixar v

Definició

1  Llançar un líquid de manera que caigui dividit en gotes, una quantitat de grans, etc., de manera que caiguin disseminats sobre algú o alguna cosa.

Ruixar les plantes amb l’aspersor.

Em van ruixar la cara amb colònia.

2  Mullar, banyar, quelcom tirant-hi a sobre un doll d’aigua.

També: arruixar

Etimologia

Del llatí vulgar roscidare, derivat de roscidus, ‘ple de rosada, humit, mullat’, derivat també de ros, roris, ‘rosada’.

Usos

  • La Marieta es fregava els costats amb les mans ensabonades. «No enraonis tant i ruixa’m!». L’Olívia començà a ruixar-la i totes esclataren a riure. Després la Miquela es ficà al cossi tapant-se els pits amb les mans. «Per ser tant joveneta, vas molt carregada», li digué l’Esperança; i la Miquela es tornà vermella fins a les orelles. «Gira’t d’esquena; el davant ja el tens net». La Miquela, d’esquena al sol, féu un xiscle: l’Olívia l’havia ruixada sense avisar-la i l’aigua ja sortia freda.

    Mercè Rodoreda, Mirall trencat (Barcelona: Club Editor, 1974)
  • Després portava el pa raqqa en una gran plata de vímet. Era un pa prim com un paper i rodó, d’uns cinquanta centímetres de diàmetre. Es guardava sec durant setmanes, i fins i tot mesos, en contenidors cilíndrics fets d’adob. S’hi apilava estès o doblegat en forma de triangle. A l’hora de menjar-se’l, es cobria durant uns minuts amb un drap humit, o es ruixava directament amb una mica d’aigua, i es tornava tou com acabat de fer.

    Pius Alibek, Arrels nòmades (Barcelona: La Campana, 2010)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb l’aigua

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “ruixar”

  1. Ramon Riera i Font — Figueres

    Sobre “ruixar” voldria dir-vos que entre l’ex-jovent (gent que ara té entre 30 molts i 50 anys) de la Bisbal d’Empordà i comarca, “ruixar” també volia dir col·loquialment el mateix que “anar-se’n de l’olla” (que no se si s’accepta o encara es diu, també). Em sembla que els joves segueixen fent-ho servir en aquest sentit.
    Val a dir que l’expressió crec que sortiria de la Geganta, la Rigoberta (al poble la colla gegantera té una considerable influència), que “ruixa” aigua per un pit i així fa riure el públic i jugar a la mainada.

    Respon
  2. Jordi Canadell — La Bisbal d'Empordà

    És correcte el que comentes sobre la paraula ruixar, només dir que s’utilitza en aquest sentit “d’anar-se’n de l’olla” des dels inicis de la colla de geganters. Ho dèiem en lloc de dir…..”aquell vessa” o “aquell perd oli”…..però en excés, (No vessa…Ruixa!!!!). Va ser llavors quan es va decidir que la geganta Rigoberta ruixés aigua pel pit (no a l’inrevés).

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

aiguatemplujat -ada