Definició
Arbre del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, caducifoli o de fulla marcescent, de fulles sinuades o més o menys profundament lobulades, flors femenines en grups petits i fruit en gla, que sovint fa boscos tot sol o barrejat amb altres arbres. Un bosc de roures és una roureda.
Vegeu-ne els tipus principals a l’Enciclopèdia.cat.
Etimologia
Del llatí robur, roboris, ‘roure; força, robustesa’. D’aquesta mateixa arrel provenen els mots rovira (roureda), robust i corroborar.
Usos
Però des del segle XIV, els roures de fulla petita eren també molt apreciats per a la construcció naval, fins al punt que ja es prohibia talar de soca-rel els arbres. Va ser tal l’auge de les drassanes que en el segle XVIII es construeix la primera carretera que, passant pel coll d’Ares, discorria des de Mosquerola fins a Orpesa per transportar la fusta de roure a les drassanes de Vinaròs. Aquesta elevada demanda naval provoca la desaparició dels mètodes de silvicultura tradicional i de les mesures de protecció establertes des de l’Edat Mitjana. Es practiquen llavors tales massives fins al cessament d’aquesta activitat al llarg del segle XIX, de tal manera que avui la superfície de les rouredes és simbòlica respecte als seus primitius dominis.
Isabel Queralt, «El barranc dels Horts» (Mètode, núm. 44, hivern 2005)
Tema de la setmana
Noms d’arbres