ribella f

Definició

Rentamans, pica; recipient gran i de poca fondària que serveix per a rentar-se, palangana.

També: ribell, llibrella, gibrella, gibrell

Etimologia

De ribell, variant, per dissimilació, de llibrell, forma més antiga de gibrell, d’origen incert, possiblement del llatí labrellum, diminutiu de labrum, ‘pica, banyera, trull’, potser a través d’un mossàrab librel.

Usos

  • El majordom em mostrà un botó, que vaig comprendre que era un timbre elèctric, i em digué que si sonava una vegada acudiria el valet i si dues la femme de chambre. Vaig reparar, que, al lavabo, no hi havia pitxer per aigua i li ho vaig indicar. Aleshores el majordom somrigué, s’acostà a la ribella i obrí el que ells en diuen un robinet: l’aigua sortí en abundància.

    Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines (Barcelona: Edicions 62, 1980 [1961]), pàg. 141
  • Vénc de posar una ribella amb aigua a una parella de perdius que crien dins sa tanca des claper. No sóc caçador, però com que per jo tot és Literatura, he materialitzat aquell vers de Borges: «El amor que no espera ser amado».

    Ponç Pons, El rastre blau de les formigues (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pàg. 177

Tema de la setmana

Recipients

Enllaços

Temes i etiquetes

4 comentaris a “ribella”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gotgalleda