resquill m

Definició

Trosset semblant a una petita estella que salta o es desprèn d’un os, d’una punta acerada, etc.

Etimologia

De resquillar, resquitllar, d’esquitllar-se, d’origen incert, probablement del germànic gòtic usquillan, ‘rajar, escolar-se’.

Usos

  • En acabar la lectura del poema, Vives apagà la llàntia d’una bufada, es cobrí amb la manta i tanca els ulls. Per les escletxes de la xabola entraven resquills de lluna. Se sentia envaït d’una gran pau. No trigaria a adormir-se.

    Agustí Bartra, Crist de 200.000 braços (Palma: Lleonard Muntaner, 2008 [1968])
  • En arribar a la cabana, només quedava un resquill de crepuscle. Abans d’entrar, vaig aturar-me un moment a mirar els gegantins arbres foscos plens de vent, i el creixent de lluna que s’inclinava cap al nord. I vaig pensar: la primera lluna sobre el mort…

    Agustí Bartra, dins Anna Murià, Crònica de la vida d’ (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967])

Tema de la setmana

Agustí Bartra 1908-2008

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mansoi -aempatollar-se