El català designa el ratpenat servint-se dels mateixos patrons que les altres llengües. El considera un ratolí (mur en llatí) cec, d’on vénen muricec i les variants mulicec, esmoriac (per contaminació amb ratpenat), esvoriac, voliac (per contaminació amb volar). També és una rata amb ales, és a dir, pennada, una paraula que podeu trobar als diccionaris catalans. És un cultisme que ve directament del llatí pennatus i vol dir ‘proveït de plomes’. Els compostos ratpenat i ratapinyada signifiquen ‘rata amb ales’.

Altres noms que ens van dir els oients del Joc de paraules van ser aquests: molicec (Lleida), burisec (Pallars Sobirà), mocegaló (Crevillent), esmoriec (Arbeca), pena-rats (Vall de Cardós), ratapenera (Perpinyà), ratapatxets (Valls, Pla de Santa Maria), ratapenada (Banyoles)…

Ramon Solsona, A paraules em convides (Barcelona: Columna, 2005), pàg. 219