procaç adj

Definició

Desvergonyit, insolent, atrevit, especialment en el parlar.

Usos

  • Això diré. I penjaré les frases
    amb agulles a totes les finestres
    que donen al carrer. I els mots cauran
    a poc a poc a terra, i algun dia,
    anys a venir potser, hi haurà un marrec,
    esburbat i procaç, que els collirà
    i els cridarà per joc, enmig del joc,
    als seus companys, a guisa de consigna.

    Miquel Martí i Pol, «Diré el que dic», dins La pell del violí (Barcelona: Empúries, 1987 [1974])
  • Tal volta et sorprendrà veure que a l’angle
    més pròxim de la memòria no hi ha
    cap imatge, sinó el ferotge
    adolescent, procaç i temerari,
    en el qual tendrament et reconeixes.

    Miquel Martí i Pol, «Retrat de família», dins Un hivern plàcid (Barcelona: Edicions 62, 1994)

Tema de la setmana

En record de Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

llangorós -osaquiti quítia