peculi m

Definició

Diners o béns que té particularment cadascú.

Havia pagat la casa del seu peculi.

Etimologia

Del llatí peculium, ‘estalvi, diner particular’, derivat de pĕcus, –ŏris, ‘bestiar’, tenint en compte que el bestiar era la principal riquesa en les societats primitives. Més mots de la mateixa família són pècora ‘ovella’, peculiar (que de ‘relatiu al peculi o fortuna particular’ va passar a voler dir ‘personal’ i ‘propi o privatiu d’una persona o d’una cosa’), pecuari ‘relatiu als ramats’ i empegueir-se ‘torbar-se, avergonyir-se’, de pec ‘neci’ (de pĕcus ‘cap de bestiar, bèstia (insult)’).

Usos

  • Ell continuava sempre, com una institució, essent el llenyater del poble —un llenyater que, als pobres, els regalava la llenya, la qual feia per l’amor que tenia a l’ofici. Res, que li agradava la serra! Tenia un bon peculi, terres pròpies, sempre el millor ase de la contrada; i si, de tant en tant, hi tenia gust, encara anava pels pobles de la rodalia, en hores de festa, a jugar als daus.

    Enric Valor, «El llenyater de Fortaleny», dins Rondalles valencianes 1 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
  • Els «bons» suïcides, aquells que pensen en familiars i amics i els estimen, miren d’anar-se’n d’aquest món emprenyant al menys possible i s’eliminen amb pastilles, en habitacions de pensions econòmiques o luxosos hotels, depenent del peculi, pagats per endavant. Els dolents moren intentant culpabilitzar de la seva mort com més gent millor i de vegades fins i tot ho aconsegueixen.

    Carme Riera, Venjaré la teva mort (Barcelona: Edicions 62, 2018)

Tema de la setmana

Quartos, diners, peculi

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

quartosfer diners llargs