pas adv

Definició

1  S’usa darrere el verb d’una proposició expositiva negativa quan hom nega allò que es pot inferir lògicament d’allò que s’acaba de dir o que es dirà tot seguit.

—Demà t’ho diré. —Oh! No ens veurem pas demà.

2  S’usa darrere el verb d’una proposició interrogativa negativa quan hom pregunta alguna cosa de la qual es pot inferir tal o tal conseqüència o explicació.

Aquest càntir vessa: no és pas esquerdat?

3  S’usa darrere un verb amb què s’expressa la prohibició d’alguna cosa donant entenent que se n’esdevindria una conseqüència desfavorable, un càstig, etc.

No facis pas això!

4  S’usa en proposicions comparatives per a reforçar el segon terme de la comparació.

Estudia més tranquil a la nit que no pas durant el dia.

S’usa dialectalment sense anar acompanyat de no, ans substituint aquest adverbi amb plena valor negativa. Aquest ús s’estén a tota la Catalunya francesa, a l’Alt Empordà, al Ripollès, al Gironès i a la Garrotxa. «T’ho donaré pas» (=no t’ho donaré). «El pare hi és pas» (=no hi és). «Ens som pas vistos» (=no ens hem vist). «Fa pas gaires dies que som arribat» (=no fa gaire dies…) (Diccionari català valencià balear).

Etimologia

Del llatí passus, ‘pas’, que prengué caràcter adverbial negatiu a partir de l’ús com a reforçatiu en frases negatives: no camina pas, com no en té gens, no en menja gota, no en té cap.

Usos

  • Un dia vaig escriure que fer poesia
    consistia talment a preguntar
    a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
    enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,
                 la pluja
    és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D’això
    fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
    deu ser que s’ho pensaven.

    Màrius Sampere, «Un dia vaig escriure», dins La cançó de la metamorfosi (1995)
  • Lo que lliga i conhorta no és pas lo que dels altres ve a nosaltres, sinó lo que de nosaltres va generosament als altres, lo que donem, no lo que ens donen…

    Caterina Albert (Víctor Català), Caires vius (1907)

Tema de la setmana

Mots que fan de mal traduir? Si més no al castellà…

Enllaços

Temes i etiquetes

8 comentaris a “pas”

  1. Maria Bruguera — Palafrugell

    No ni pas poc. A Palafrugell podem fer fins a quatre negacions seguides! -Has vist na Miquela? —No la soms pas vista. Així, l’altre contesta: —No ni pas poc!

    Respon
  2. Ramon Torrents — Barcelona

    Del DCVB:

    Aquest ús de pas és viu sobretot a la part septentrional i central de Catalunya, però escàs en el Camp de Tarragona i nul a la regió de Tortosa. Quan el verb està en un temps compost, el procediment a l’Empordà i la Plana de Vic és de posar el pas entre l’auxiliar i el participi («No l’he pas vist»), mentres que a Barcelona i els seus voltants es posa el pas després del participi («No l’he vist pas»).—

    Respon
    • Antoni Domenech Roca — Girona

      Hi ha una frase que es diu molt per TV que crec que és errònia: Diuen: “no ha vingut pas”. Sóc de per aquí al nord, però a la Catalunya vella del sud dels Pirineus i per tot arreu he sentit dir “no ha pas vingut” i que no veig en els exemples que transcriviu. Que no se’ns digui que això ve del francès, (je n’y suis pas allé) perquè la llengua més pròxima, en tot cas, i per haver-nos influït, seria l’occità.

      Respon
      • Montserrat — Barcelona

        Mon pare (de Vallirana) ho deia així i jo encara ho dic: “no ha pas vingut” o “no ha vingut pas”, per la Garrotxa també ho sento, si bé és cert que pee Barcelona no ho sento a dir, però ni crec que sigui d’influència francesa.

        Respon
  3. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    Al Rosselló, usem la forma arcaica «non» quan l’adverbi de negació «no» va seguit de la partícula «pas». Al Rosselló, la frase d’exemple seria: «Estudia més tranquil a la nit que non pas durant el dia.»

    Respon
  4. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    Sobre l’ús de la partícula «pas» que recull el DCVB, l’elisió de la partícula «no» (a l’oral) és un tret comú al català septentrional, a l’occità i al francès. En francès, per exemple, la gent diu comunament: «J’en veux pas» (En vull pas) en lloc de «Je n’en veux pas» (No en vull pas). L’adverbi de negació «ne» (no) s’ha afeblit tant que es pot ometre sense alterar el significat de la frase. Ara, notareu que fins i tot en la llengua oral, francesos i rossellonesos no ometem mai els pronoms febles (aquí: «en») perquè aquests no es poden pas suprimir sense alterar profundament l’estructura de la llengua. En català, la pèrdua dels pronoms febles per mala influència castellana va en contra de la gramàtica bàsica de la llengua.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

feinadaesquinçar