panxacontent -a adj i m i f

Definició

Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que cerca la vida fàcil, etc.

Era el panxacontent de la colla, en Miquel.

«El model d’ensenyament que ens imposen és empobridor i panxacontent», va dir l’oradora.

Usos

  • Ell [Ernest Lluch] fou mestre de molts acadèmics, polítics o senzills ciutadans per això, per ensenyar-nos a ser uns revisionistes conspicus, impenitents. A lluitar contra el «panxacontentisme» intel·lectual de què estava farcida la societat valenciana d’aleshores.

    Vicent Soler, «El Lluch valencià» (L’Avenç, núm. 263, novembre 2001)

Tema de la setmana

en record d’Ernest Lluch

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

desllorigadoramarar