pàndol -a adj

Definició

Referit a una orella, tombada, penjant, decantada. També es pot aplicar a corrents d’aigua o a turons.

Etimologia

De pandus, ‘corbat, arquejat, bombat’, mot llatí antic, però d’ús intermitent i quasi només hispànic. El mot panerola té aquest mateix origen.

Usos

  • Fins aquí ha fet sempre el que ha volgut. Si li rota d’anar-se’n amb una alemanya un mes o dos a cals teutons, se n’hi va sense avisar ningú. Quan hi és telefona i diu: «Sóc aquí o allà deçà». D’estatura és per sota la mitjana. És grassonet, bellugadís, i té la cara rodona i els cabells, entre roig i ros, curts i rullats. Els ullons, blau clar, i les orelles més aviat grans, una mica pàndoles, el caracteritzen sense confusió possible. Aquest és en Julià, un dels meus millors amics.

    Miquel Adrover, La marrada (Pollença: El Gall, 2002), pàg. 15

Tema de la setmana

Descripcions

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mossegaireaclaridor