Anava en calça curta i gorra musca, que és una mena de barretina morada; jo no havia vist mai ningú amb barretina fora dels camàlics de Barcelona, que la duien d’un vermell viu. S’alçà de la cadira baixa, on s’estava arrupit amb els palmells estesos de cara al foc; dret, impressionava per la seva estatura i corpulència. Als ulls, blavosos, tenia com un tel; després vam saber que se li havien fet cataractes. Tenia vuitanta-nou anys, ens digué, i ja no anava a les feines del defora; no pas pels anys, sinó per les cataractes.

, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 197

Veu el seu fill petit, Rafel Onofre, vorejat de calaveres que porten forques, com si talment assistís a una representació de la Dansa de la Mort, que el seu avi solia descriure-li de nin. Les calaveres vestides amb túniques de color amusc fan giragonses i es contorcen al voltant de l’al·lot i l’escarneixen amb jutipiris i befes. Finalment, acabaven per arrossegar-lo i se l’enduien lligat de mans i brut de sang. El somni li feia témer el pitjor.

Dins el darrer blau (Barcelona: Destino, 1994), pàg. 319