jutipiris m pl

Definició

Gests fets amb la cara o amb les mans per riure’s d’algú o per fer riure.

Etimologia

Alteració de vituperi (del llatí vituperium, ‘insult‘), potser amb contaminació de jugar.

Usos

  • Veu el seu fill petit, Rafel Onofre, vorejat de calaveres que porten forques, com si talment assistís a una representació de la Dansa de la Mort, que el seu avi solia descriure-li de nin. Les calaveres vestides amb túniques de color amusc fan giragonses i es contorcen al voltant de l’al·lot i l’escarneixen amb jutipiris i befes. Finalment, acabaven per arrossegar-lo i se l’enduien lligat de mans i brut de sang. El somni li feia témer el pitjor.

    Carme Riera, Dins el darrer blau (Barcelona: Destino, 1994), pàg. 319
  • Onofrina Bellpuig encara li féu jutipiris responsabilitzant-lo a ell de la destitució, de la qual ella ja tenia notícies. Li digué que se l’havia guanyada a pols per culpa de les pèssimes relacions amb l’Església, que no havia sabut mantenir, i li posà exemples que encara l’enervaren més.
       —Que et penses que li agraden gaire an el pare Amengual ses teves preses de pèl i es teus riures enfotetes?

    Carme Riera, Dins el darrer blau, pàg. 345

Tema de la setmana

Mots extrets de Dins el darrer blau, de Carme Riera, a càrrec de Catalina Girona, rodamotaire convidada de la setmana

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

aclaridoridò