mico filós

Definició

Persona desnerida, esprimatxada, d’aspecte ridícul o faceciós.

Tu, mico filós, aparta’t i deixa’m passar!

És un mico filós, es queixa de tot i més aviat fa pena.

Etimologia de mico

Del castellà mico, i aquest, probablement del carib miko o meku, mateix significat.

Usos

  • La Geni somia que és el seu aniversari. S’ha posat un vestit nou i tanca els ulls abans d’obrir la porta del menjador. Sap que l’hi espera un pastís amb espelmes i tots els seus amics. Però a dins només hi veu un mico tocant una cançó trista amb el violí. El mico li recorda algú que de vegades no li agrada…
       —Toca el dos, mico filós! Encara que no siguem ni quatre gats, no t’hi vull, a la meva festa…
       —Jo només sé tocar el violí, maca… —diu el mico, que s’asseu tranquil·lament en un coixí de ratlles.
       —Mèu, mèu! —miola i protesta el coixí, que resulta que és un gat, adormit i tigrat.

    Mercè Ubach, Com tres i dos fan cinc (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017), amb dibuixos de Maria Palet

Tema de la setmana

Paraules i expressions tretes de la col·lecció «Genial!» de contes lingüístics per a infants, de Mercè Ubach
 

Enllaços

Temes i etiquetes

11 comentaris a “mico filós”

  1. Francesc Parcerisas — Barcelona

    L’expressió “mico filós” jo sempre l’havia sentida per descriure una criatura que es feia el savi i intervenia amb el seu parer en les converses d’altri, sobretot de les persones grans. Una mica com “mestretites” o quan, en castellà, usen “un sabelotodo”. Per exemple: “Però que s’ha cregut aquest mico filós?” No hi ha ningú que hagi recollit aquest sentit.

    Respon
    • Carme Giralt — Barcelona

      A mi també em sona ‘mico filós’ en el sentit que diu en Francesc, aplicat sobretot a galifardeus saberuts o manifassers. D’altra banda, tenint en compte que és un ús figurat o metafòric (no d’un mico literal), no s’acaba d’entendre que el fragment que citeu faci referència a un mico de debò.

      Respon
  2. Antonia Medina — Perpinyà

    Gràcies per tot el que feu ! Cada dia espero de rebre el vostre MOT per passar una bona petita estona.
    Avui MICO FILÓS, el meu pare, que en pau descansi, quan era petita sempre em deia « mico filós », el mico ja sabia el que era, però per què FILÓS ? Què significa ? Ni la profe de català m’ho ha pogut dir d’on venia la paraula.

    Respon
    • antonia medina — perpinyà

      gràcies per les contestes encara que no em convencin gaire, jo de petita era mol primeta i pensava que filos venia de fil , una cosa prima com un fil, jo no era un “sabelotodo” per mi el que ho sabia tot era el meu pare, pas jo

      Respon
  3. Quima Romagosa — Barcelona

    A mi em deien ‘mico filós’ quan no volia menjar o posava pegues per menjar alguna cosa. Jo crec que s’aplicava a les criatures primes (d’aquí “filós”) i que menjaven poc.

    Respon
  4. Benet Guàrdia Cruells — Berga

    Els que no menjaven gaire o amb desgana els dèiem, més aviat, “llepa fils”. també la paraula “nyicris” feia referència a una persona desnerida, flaca, poca-cosa.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ser un zero a l’esquerramort -a