Definició
Persona que fa de consellera i de guia d’algú.
Buscava un mentor que la guiés en el seu aprenentatge.
Virgili va ser el mentor de Dant en el seu recorregut per l’infern i el purgatori.
Etimologia
Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Méntor, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
Usos
El senyor Darniu va prosseguir enraonant:
, Foc latent (Barcelona/Manresa: Angle, 2006), pàg. 86
—Vaig ser un desastrós nen ben educat. Sabia llatí i matemàtiques.
Mentre enraonava, esbrinava entre el fullam com si descobrís meravelles.
—Tenia un preceptor, un mentor, un director espiritual i un mossèn Honorat. El meu programa d’estudis era per fer feliç qualsevol criatura: Física, Química, Aritmètica, Geometria. Normes d’obediència, d’urbanitat, d’ètica, de religió; no actuar mai sense permís dels superiors, acatament dels preceptes de l’Església.Sóc James Hawkins, Jim per als amics, el vailet gat de bord de la Hispaniola. De les persones que van fer el viatge amb mi, n’han desaparegut una pila, la majoria dels pirates per descomptat. El senyor Trelawney va morir, també el capità Smollett; el doctor Livesey sobreviu, molt vellet; va casar-se amb la meva mare al cap d’un temps que ella enviudés; però ja abans m’havia fet de pare i mentor, Déu el beneeixi.
El testament de John Silver (Barcelona: La Galera, 2007)
Tema de la setmana
mots provinents dels mites grecs