mentor -a m i f

Definició

Persona que fa de consellera i de guia d’algú.

Buscava un mentor que la guiés en el seu aprenentatge.

Virgili va ser el mentor de Dant en el seu recorregut per l’infern i el purgatori.

Etimologia

Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Méntor, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.

Usos

  • El senyor Darniu va prosseguir enraonant:
       —Vaig ser un desastrós nen ben educat. Sabia llatí i matemàtiques.
       Mentre enraonava, esbrinava entre el fullam com si descobrís meravelles.
       —Tenia un preceptor, un mentor, un director espiritual i un mossèn Honorat. El meu programa d’estudis era per fer feliç qualsevol criatura: Física, Química, Aritmètica, Geometria. Normes d’obediència, d’urbanitat, d’ètica, de religió; no actuar mai sense permís dels superiors, acatament dels preceptes de l’Església.

    Lluïsa Forrellad, Foc latent (Barcelona/Manresa: Angle, 2006), pàg. 86
  • Sóc James Hawkins, Jim per als amics, el vailet gat de bord de la Hispaniola. De les persones que van fer el viatge amb mi, n’han desaparegut una pila, la majoria dels pirates per descomptat. El senyor Trelawney va morir, també el capità Smollett; el doctor Livesey sobreviu, molt vellet; va casar-se amb la meva mare al cap d’un temps que ella enviudés; però ja abans m’havia fet de pare i mentor, Déu el beneeixi.

    Josep Vallverdú, El testament de John Silver (Barcelona: La Galera, 2007)

Tema de la setmana

mots provinents dels mites grecs

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

amfitrió -onamusa