marfanta f

Definició

Dona deshonesta; prostituta.

Etimologia

De l’àrab már’ahána, ‘prostituta’, amb influx de farfant, ‘brivall’. A les terres de l’Ebre, però, aquest mot s’usa habitualment amb el significat de ‘fantasma’.

Usos

  • Des que el govern franquista, carn i ungla amb l’església, havia fet enganxar arreu cartells amb la prohibició de blasfemar, denúncies i multes sovintejaven. Feia a penes una setmana, el Bisbe havia donat part a l’autoritat d’una marfanta de ca la Coronela, el seu bordell tortosí predilecte, perquè la dona renegà quan ell, encès per una quinzena d’abstinència penitencial, va clavar-li un pessic brutal a una natja.

    Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 246
  • Des d’aleshores fins avui, tots els nostres cronistes han comparat Barcelona amb una dona. Mentre l’estat representava el pare, la ciutat era com la mare… Una ciutat que ens duia a l’aigua i que ens feia pensar en els orígens. Però no l’hem mirada només com a mare, també li han dit marfanta, vella dama, una mica santa, una mica bruixa, encisera i rosa de foc…, depèn dels temps i de les ideologies.

    Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 126

Tema de la setmana

Sinònims de meuca 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

meretriubagassa