malvolença f

Definició

Mala voluntat cap algú, envers els altres.

Etimologia

De mal- i volença, ‘acció de voler, voluntat’, de voler, del llatí vulgar vŏlēre, llatí clàssic vĕlle, mateix significat.

Usos

  • Antoni Ribera era un apassionat, un impulsiu, condicions que li creaven enemics. I heus aquí que ell i Bartra es trobaren units en la malvolença de les capelletes adverses. Bartra, absent, llunyà, fou objecte —i ho és encara— de l’hostilitat d’alguns dels components d’aquelles capelletes barcelonines, que no l’han vist mai.

    Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 168
  • Si no creem unes condicions en les quals la llengua catalana sigui necessària, dintre d’unes generacions desapareixerà. No per malvolença de ningú, sinó perquè naturalment deixarà de practicar-se. Arribarà un moment que no caldrà ni saber-la perquè tampoc no s’utilitzarà.

    Joaquim Molas entrevistat per Marta Nadal («Joaquim Molas: la literatura, una dedicació exclusiva», Serra d’Or, núm. 353, abril de 1989)

Tema de la setmana

Mots formats amb el prefix mal-

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Un comentari a “malvolença”

  1. Ferran L. Naya i Alemany — Pego, la Marina Alta

    Ací malvolença no, però volença és l’equivalent de carinyo: li tinc volença. I és que el voler és una llei (o mena) d’amor, encara que ara s’estenga el significat principatí (adés desconegut al PV) d’estimar.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

malparit -idamalviatge