llaurar a parell

Definició

Llaurar amb dos animals junyits a l’arada.

Etimologia

«Llaurar» (solcar la terra amb l’arada) prové del llatí laborare, ‘treballar’, de labor- oris, ‘fatiga, treball’, especialitzat en el llatí vulgar hispànic en el sentit de ‘feina agrícola’ i ‘producte agrícola’. Altres paraules que provenen de la mateixa arrel són llavor, elaborar, laboratori i laborista.

Usos

  • A la casa de l’alcalde no hi havia ningú. Tothom era a treballar al camp. «¿Veu aquell home que llaura a parell allà enllà? —em digué una criatura assenyalant un llaurador situat a dos quilòmetres—. Sí? Doncs és ell.» La senyora de l’alcalde feia herba per als conills a l’entrada del poble. Em digué que no sabia res de la clau, que mai no l’havia tinguda, etcètera.

    Josep Pla, El carrer Estret (1951)

Tema de la setmana

El camp i els pagesos

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

rostollrella