llarg i prim, parent d’en Bufa

Definició

Referit a algú que és espigat, esprimatxat, molt alt i prim.

El seu xicot és llarg i prim, parent d’en Bufa, i juga a l’equip de bàsquet de la universitat.

Etimologia de parent

Del llatí parens, -ntis, ‘el pare o la mare’, participi present de parĕre, ‘parir, engendrar’, aplicat inicialment al pare i la mare indistintament, sobretot en plural, conjuntament, passà després a designar els familiars.

Usos

  • El saló era ple de taules de quatre places, unes a tocar de les altres. Algú feia un discurs i els dos homes passaren en silenci, sense fer soroll. Els convidats tenien els rostres vermells i els ulls brillants. L’Enric Vidal s’adonà que tothom havia xumat de valent. Parlava un individu alt i prim, parent d’en Bufa, i ho feia en francès. L’Enric va poder entendre que es referia a les necessitats bàsiques d’obrir noves relacions comercials entre ambdós països i que la indústria en general i la metal·lúrgica en particular en sortirien beneficiades.

    Jaume Fuster, De mica en mica s’omple la pica (Barcelona: Edicions 62, 1971)
  • Llarg i prim, parent d’en Bufa,
    el seu pare és un pagès
    carallot, que s’estarrufa
    i s’enfarina com si res,
    perquè sa filla Riteta
    s’ha fet la resolució,
    no vol pasturar cabretes,
    no, no, no.

    «Llarg i prim, parent d’en Bufa» (cançó popular catalana, versionada per La Trinca al disc L’orgue de gats, 1971)

Tema de la setmana

Dites populars tretes de Per què diem…, d’Albert Vidal (Barcelona: Albertí, 2016)

Enllaços

Temes i etiquetes

5 comentaris a “llarg i prim, parent d’en Bufa”

  1. Eugeni S. Reig — Alcoi

    Quan algú és molt alt i prim, en valencià diem que és o pareix una canya d’haure nius. –¿Coneixes a Olívia, la filla de Ximo l’Alt? / –¡Fosca, quin gànguil! Pareix una canya d’haure nius.
       Les canyes d’haure nius eren unes canyes molt llargues que tenien una mena de cassoleta a la punta que permetia despenjar dels arbres els nius dels ocells i baixar-los fins a terra sense que es desferen. Confie que els valencians actuals tinguem més sensibilitat i amor a la natura que els nostres avantpassats i que les canyes d’haure nius hauran passat ja a la història.

    Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)

    Respon
  2. Josep Lluís Manén Folch — Barcelona

    El meu pare deia:
    “És molt fàcil dir femella després de mirar-li el cul”, en el sentit d’aquells que jutgen quan ja se sap el resultat.
    També deia:
    “Fer la senyoreta”, d’aquell moviment de transportar una taula pesant (o un moble), a base d’anar-li aixecant ara una pota ara una altra.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer campanaesprimatxat -ada