justejar v

Definició

Venir just, escassejar, no sobrar gens.

No menjàvem gaire, que el pa justejava.

Sembla que els nostres governants justegen en idees creatives.

La feina justeja, però de polítics que volen ser senadors n’hi ha per donar i per vendre.

Etimologia

De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.

Usos

  • Després d’un temps vivint de rellogats en una mena de barraca, que per dir-ne casa justejava bastant, prop del gual de la Betzuca, finalment havien anat a raure en un pis de Terradell, on ambdós s’hi trobaven tancats, tant per les mides del piset —una capsa de mistos, deia en Jep—, com per les característiques del veïnat, majorment vingut de fora, i amb qui tenien, doncs, poc en comú.

    Joan Comasòlivas i Font, Conill amb sajolida (Palma: Moll, 2010), pàg. 90
  • En les darreres temporades, la neu ha justejat, i això, com a la resta d’estacions del Pirineu gironí, ha fet baixar el nombre d’esquiadors i ha calgut produir molta més neu, amb el consegüent increment de la factura de l’aigua i de l’energia.

    Jordi Casas, «Vallter busca capital per tirar endavant l’activitat» (El Punt Avui, comarques gironines, 10 de novembre del 2011)

Tema de la setmana

verbs acabats en -ejar

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

capellanejarfeinejar