HIPÈRBOLE Recurs expressiu conegut també, en la retòrica llatina, amb el nom de superlatio. Es tracta d’una amplificació creixent o decreixent que consisteix a exagerar les coses, augmentant-les o disminuint-les, amb la finalitat d’intensificar l’expressió.
Són hiperbòliques les expressions següents:
lo vostre cos per deessa vull colre (Ausiàs March)
L’Aleix de les tòfones, cargolat a tall de serp (Raimon Casellas)
Amb un girament d’ulls, amb un somriure
enarborava cent mirars esclaus. (Josep Carner)
per mil anys de fàstic (Salvador Espriu)
Són tan ridículs, mediocres i de tergal, que els fills ja els neixen vestits… (Quim Monzó)
- Diccionari de figures retòriques, per Joan A. Oriol Dauder i Joan Oriol i Giralt (Llibres de l’Índex, 1996)
Comentaris recents
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...
com una sopa
A Ille sur Têt, els pares parlavan de ser moll co...
tant li fa naps com cols
Quan la meva mare deia [...]...
del seu pa farà sopes
https://rodamots.cat/qui-no-te-un-all-te-una-ceba/...