HIPÈRBOLE  Recurs expressiu conegut també, en la retòrica llatina, amb el nom de superlatio. Es tracta d’una amplificació creixent o decreixent que consisteix a exagerar les coses, augmentant-les o disminuint-les, amb la finalitat d’intensificar l’expressió.

Són hiperbòliques les expressions següents:

lo vostre cos per deessa vull colre (Ausiàs March)

L’Aleix de les tòfones, cargolat a tall de serp (Raimon Casellas)

Amb un girament d’ulls, amb un somriure
enarborava cent mirars esclaus. (Josep Carner)

per mil anys de fàstic (Salvador Espriu)

Són tan ridículs, mediocres i de tergal, que els fills ja els neixen vestits… (Quim Monzó)

• Diccionari de figures retòriques, per Joan A. Oriol Dauder i Joan Oriol i Giralt (Llibres de l’Índex, 1996)