halar v

Definició

(pop.)  Menjar.

Com que m’encanta halar, mai no podia seguir cap dieta.

Usos

  • El verb halar (‘menjar’) és d’origen caló (‘gitano’). Es pronuncia amb la hac aspirada, un cas excepcional que també trobem en les interjeccions ehem i hahahà. Per això s’escriu amb h. A l’inici del segle XX va passar de l’argot marginal a la parla barcelonina. Halar i halància són variants fonètiques de hamar (també amb h aspirada) i hamància (‘aliment, menjar, gana’). La Jamància (escrit en català a la manera castellana) és el nom d’una revolta de 1843 contra Espartero i Prim protagonitzada pels jamancis, insurrectes barcelonins de les classes populars.

    Ramon Solsona, A paraules em convides (Barcelona: Columna, 2005), pàg. 164

Tema de la setmana

Llenguatge col·loquial

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

rascabimba