glauc -a adj

Definició

Verd clar, verd blanquinós.

Etimologia

Del llatí glaucus, i aquest, del grec glaukós, ‘argentat, gris, verdós’. El mot glaucoma, malaltia de l’ull causada per l’augment de la pressió intraocular, té aquest mateix origen a causa del color verdós que agafa la pupil·la.

Usos

  • En Gonçal era de la Cerdanya i vivia enamorat del seu Cadí, mai no té el mateix color, explicava a la Patrícia, als capvespres d’estiu és com el coure roent, a la nit com el plomatge d’un falcó, al matí és glauc, al migdia color herba. A l’hivern també canvia, és blanc encès i burell, cendra de celístia… La Patrícia tancava els ulls i pensava en els seus camps acabats de segar i en el boscatge tenebrós que davallava del Turó de l’Home, en les alzines i els roures que voltaven la masia de Gualba, i en les nits de tempesta, que feien un cel tan negre i tan lluent com l’atzabeja.

    Montserrat Roig, El temps de les cireres (Barcelona: Edicions 62, 1977)
  • Les parets de Calella semblaven un castell de somni i el far era en aquell mar de serenitat com una bombolla de llum pesada. Un vol d’insectes embriagats surava sobre la llum grassa dels vidres glaucs. No hi havia ni vent, ni plor, ni misteri: només se sentia la respiració cansada de la mar.

    Josep Pla, «Escenes d’un primer amor», dins El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)

Tema de la setmana

Colors

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

groguís -issamusc -a