burell -a adj

Definició

Gris fosc.

Un llop burell.

Blanc i negre fan burell.

Etimologia

D’origen incert, sense seguretat que el nom del color vingui del de la tela o al revés (un burell també és un teixit bast de llana pura); sembla que la base és un vell adjectiu romànic burius, ‘color de burell’, d’origen desconegut.

Usos

  • Bartra s’incorporà a la vida fàcil del «château» de Roissy (el dia dividit regularment per la campana de les hores dels àpats, els boscos per al nostre vagar, les vetllades) amb una barreja d’alegre sorpresa i d’indiferència. Pensar que fora de la burella aridesa del camp de concentració existia un bocí de terra verda i joiosa sense parracs, amb música i noies i poblets somrients!

    Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 63
  • Durant una bona setmana dubtà el color de les mitges. Color poma? Color de tarongina? Color de cel de pluja? Color nit? Color núvol burell? Color celístia? Treia cada mitja de la bossa de plàstic, n’apartava la cartolina amb molta cura, escolava la mà per dintre, hi estenia els dits, amb la mà en forma de ventall, de palmera aixecada per l’huracà, d’estrella de mar, perquè la seda hi quedés ben tibant. Va estar-s’hi una llarga estona, analitzà l’efecte de cada una.

    Montserrat Roig, El temps de les cireres (Barcelona: Edicions 62, 1977)

Tema de la setmana

Colors

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

virolat -adablavís -issa