La miren, i fa sol.
Algú —i no parlo dels pares
ni d’avis més cofois—,
algú és feliç per aquesta
arrodonida novetat
de carn suau i gerda
i la mirada que mira amb la llumeta a dins.

, «La miren, i fa sol», dins el recull L’enlluernament, al cap del carrer (Barcelona: Proa, 2001), pàg. 11

Trobar el pastor i els seus bous, vora els marges,
dòcils i purs i la mirada gerda,
amb neu als pics al fons de les pupil·les
i prats rosats amb fontanelles clares;
i, cor feliç i ple, dar-li el bon dia…

«Baixava de coll Formic al Brull, i en ésser prop de la morera em van aturar els ciclops. Volia fugir, però, burxanc en mà, em van forçar a mirar com ensacaven llibres i més llibres meus, impresos i inèdits, pergamins dels avantpassats sostrets al rector dels Torrents de Lladurs i manifests eversius. El meu cos fullava com un faig, i un ull desclòs als brulls del front em va fer veure, aiguosa i transparent, la meva pròpia irrealitat», dins Les irreals omegues (1949)