gentola f

Definició

Gent baixa i ordinària, bròfega, barroera, grollera; gentalla.

Vaig anar al baret aquell que em vares dir i allí hi havia una gentola que me’n vaig eixir fugint.

«Els mots més generalment usats pels valencians per a definir aquest concepte són gentola i genteta. En el valencià meridional s’usa també la variant genterola» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre).

Etimologia

Del llatí gens, gentis, ‘raça, família, habitants d’un lloc’, amb el sufix –ola.

Usos

  • Només tenia un defecte
    esta xica, i era el tal
    que tenia molts parents:
    allí anava l’escolà,
    l’alguatzil, el minyó,
    el dependent, el soldat,
    el sabater, el fuster,
    el mariner, l’estudiant,
    el llaurador, i mig món,
    i jo li vaig preguntar:
    «A què ve ací esta gentola,
    xica?», i me va contestar:
    «Xic! si tots són cosins meus»;
    i jo li volguí dir burlant:
    «Pues tens una parentela
    més llarga que la d’Adam».
    Per esta resposta a soles
    vostra dona em despatxà
    i em quedí per quarta volta
    en lo carrer col·locat.

    «El nóvio desgraciat (rondalla d’amor)», dins El romancer valencià, a cura d’Àlvar Monferrer (Picanya: Edicions del Bullent, 2004), pàg. 199
  • «Veges amb quina gentola t’ajuntes —la previnc pel seu bé—, que t’estamparàs contra una paret». Però ella, com si sentira ploure i prenent-s’ho tot a la lleugera… Jo què sé!, a vegades em passa pel cap que algú me la va malendreçar quan era menuda.

    Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002)

Tema de la setmana

Mots formats amb el sufix -ol, -ola

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “gentola”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

llençolbestiola