garranyic interj i m

Definició

1  Onomatopeia del soroll sec, estrident, produït pel fregadís de dos cossos, de dues peces d’un mecanisme, etc., i també del soroll de rosegar. Sovint es fa servir en combinació amb garranyac, garranyec o garranyoc.
2  Grinyol.
«Mal garranyic-garranyac te facin els ossos, des dels més petits als més grossos»: maledicció gitanesca (Diccionari català-valencià-balear).

Etimologia

D’origen onomatopeic.

Usos

  • Ara se’ns ha girat d’esquena… Vol veure com el faig girar de cara en un no res? Així que sentirà els garranyics garranyecs de la paperina. Miri com belluga les orelles i com dissimula. El poca-vergonya! Aquest temps el deu fer posar nerviós. Ni sol ni pluja, només aquesta mica de xim-xim. Els dies de sol no fa mai això… posa la trompa damunt la reixa com un home, al primer garranyec del paper… provarem una altra cosa: ratolí, que no vols una galetona? Li dic ratolí perquè té aquest color de rata. No sé per què diantre tenen la pell tan arrugada.

    Mercè Rodoreda, «L’elefant», dins La meva Cristina i altres contes (1967)

Tema de la setmana

Onomatopeies

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gloc-glochissar