Definició
Que actua amb mala fe; astuciós, malintencionat.
Només un jutge garneu podia haver dictat aquella sentència tan injusta.
Etimologia
De l’occità gronard, derivat de gronir, llatí grunnire, ‘grunyir’ (pel grunyit del garneu, un peix, quan el pugen a la barca), evolucionat en gronau, amb una variant granau, canviada en garnau, garneu per metàtesi. Segons fonts occitanes es diu que el peix és de cap gros, però buit; d’on el sentit de ‘beneit’ aplicat a persones.
Usos
Fa el de teulada
al siamès:
—Ets un garneu neu!I el siamès
Miquel Desclot, «Marrameus de gat de teulada i gat siamès», dins Bestiolari de la Clara (1994)
al de teulada:
—I tu un pigmeu meu!Estava al carrer, agafant el ram amb les dues mans, a l’espera que passés un taxi, i heus aquí que una vaca em va veure de lluny i em va mirar amb simpatia. Amb un posat garneu, aquella bèstia es va posar a caminar cap allí on em trobava i en arribar, va olorar-me una bona estona, sense portar-hi gens de pressa. Després, amb un cop de cap àvid, va allargar el morro i es menjà dues flors del ram.
Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta (Barcelona: Selecta, 1955)
Tema de la setmana
Insults i desqualificacions