gambosí m

Definició

Animal imaginari a què fa referència la locució caçar o pescar gambosins (Vinaròs, Tortosa, Mallorca) (DCVB); animal entre llegendari i imaginari que bàsicament servia per fer la primera innocentada (Vocabulari de boca).

El diccionari El valencià de sempre, d’Eugeni S. Reig, defineix aquest mot així: animal imaginari, inexistent, el nom del qual s’usa per a gastar bromes a persones innocents a fi de burlar-se d’elles fent-los creure que el dit animal existix realment i que poden caçar-lo.

Esta nit anirem a caçar gambosins i voràs que interessant i que divertit.

Etimologia

Segurament derivat de gamba (crustaci), extret del plural antic gàmbers, pronunciat gambes, del llatí vulgar cambărus, llatí clàssic cammărus, i aquest, del grec kámmaros [κάμμαρος], segurament encreuat amb el grec kárabos [κάραβος], ‘llamàntol’. Per als amants de l’etimologia recreativa, reproduïm el que en diu el Diccionari català-valencià-balear: «En l’accepció de caçar gambosins, estem temptats de relacionar aquest mot amb l’antic francès gabuser, ‘enganyar’ i amb el provençal gabuzo, ‘engany’, que Meyer-Lübke fa venir d’un creuament del nòrdic gabb, ‘befa’, amb el llatí abusare, ‘abusar’; però sembla difícil de sostenir aquesta il·lació».

Usos

  • Els vilatans estaven acostumats a sentir-lo xiular a les nits i sacsejar les xemeneies, com si volgués endur-se la teulada. Amb el brunzit estremidor, els més vells, per atemorir la canalla, els deien que els gambosins volien entrar a casa pel fumeral. Els xiquets, presos pel pànic, ocupaven plaça al llit de sons pares.
       Els gambosins, per força, havien de ser uns animals estranys, potser mitològics, amb ulls de drac, braços de ferro i llengua verinosa. Per tant, per fugir de tanta feresa, era millor amagar-se entre ombres, arrecerats a la vora dels pares, que ells els impedirien el pas per la finestra.

    Francesca Aliern, El pont de la solitud (Valls: Cossetània, 2005)
  • La primera vegada que vaig escoltar aquells gemecs, que naixien al més amunt i venien rodolant per l’escala, em digueren, no tingues por que això són els gambosins. I els gambosins eren uns animalets que ningú no havia vist mai, però que al poble deien que es podien caçar les nits fredes de l’hivern, quan la tramuntana es feia l’ama de tot. I des que ho vaig saber, sempre que els sentia me’n pujava al més amunt, que vol dir la cambra, per si un cas podia agafar-ne un.

    Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya (València: Tres i Quatre, 1976)

Tema de la setmana

Mots ebrencs (el d’avui no és exclusivament ebrenc, ja que també és compartit amb el valencià)

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

3 comentaris a “gambosí”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

xeicxiribec