fanàtic -a adj i m i f

Definició

1  Excessivament entusiasta, zelós, especialment en qüestions religioses, polítiques, etc.

Una colla de fanàtics del Tottenham van estossar un seguidor del Fulham.

2  Que té una admiració apassionada, entusiasta.

És un fanàtic de la pintura i no es perd mai cap exposició.

Etimologia

Del francès fanatique, i aquest, del llatí fanaticus, ‘inspirat, ple d’entusiasme’, derivat de fanum, ‘temple’, referit als sacerdots de Bel·lona, Cíbele i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes. A l’antiga Roma, un fanàtic era un il·luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics.

Usos

  • Només els fanàtics no s’equivoquen…
       Potser tots aquells qui es pensen que no s’equivoquen, precisament per pensar-s’ho, ja són «fanàtics».
       En el fons, si el fanatisme no és això, ¿què és?

    Joan Fuster, 20.05.1957, Diari 1952-1960, recollit a Aforismes (Alzira: Bromera, 2002)
  • La bona fe, la bona fe… Els fanàtics, ¿veieu?, tots són gent de bona fe.

    Joan Fuster, Judicis finals (1954), recollit a Aforismes

Tema de la setmana

Joan Fuster (Sueca 1922-1992)

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

indignacióplagi