Definició
1 Excessivament entusiasta, zelós, especialment en qüestions religioses, polítiques, etc.
Una colla de fanàtics del Tottenham van estossar un seguidor del Fulham.
2 Que té una admiració apassionada, entusiasta.
És un fanàtic de la pintura i no es perd mai cap exposició.
Etimologia
Del francès fanatique, i aquest, del llatí fanaticus, ‘inspirat, ple d’entusiasme’, derivat de fanum, ‘temple’, referit als sacerdots de Bel·lona, Cíbele i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes. A l’antiga Roma, un fanàtic era un il·luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics.
Usos
Només els fanàtics no s’equivoquen…
, 20.05.1957, Diari 1952-1960, recollit a Aforismes (Alzira: Bromera, 2002)
Potser tots aquells qui es pensen que no s’equivoquen, precisament per pensar-s’ho, ja són «fanàtics».
En el fons, si el fanatisme no és això, ¿què és?La bona fe, la bona fe… Els fanàtics, ¿veieu?, tots són gent de bona fe.
Joan Fuster, Judicis finals (1954), recollit a Aforismes
Tema de la setmana
Joan Fuster (Sueca 1922-1992)