Definició
Cop de tos, acció de tossir o estossegar.
Enmig de la foscor, em va espantar sentir un ronc estossec.
Etimologia
D’estossegar, de tos, del llatà tÅssis, mateix significat.
Usos
Stalin va arrufar el nas, removent-se incòmode, i a la fi va obrir la boca: «No vull», va començar, i aleshores va estossegar, per prosseguir després: «que es morin de gana». En Serguei va prendre nota mentre una gota de suor li regalimava templa avall en pensar si aquell estossec del lÃder era prou fort com per posar-hi una coma. Què havia dit? «No vull que es morin de gana», o més aviat «No vull, que es morin de gana»?
Rudolf Ortega, Tots els dubtes. Una gramà tica del català a l’abast (Barcelona: RBA La Magrana, 2014), pà g. 167En Lucena no hi oposava resistència, tossia i es començava a ofegar. Els dos homes van tornar a riure sorollosament i van tancar el calaix amb compte, perquè dos cossos entraven justos en aquell espai. L’alt i cepat es tapava la boca amb la mà , sorprès de la seva pròpia ocurrència.
Amà lia Lafuente, Terà pia de risc (Barcelona: Proa, 2013)
  —Toc, toc, hi ha algú a casa? —El jove picava amb els artells sobre el frontal d’acer.
  Dins la nevera se sentien estossecs i un xiulet agut, senyal que l’home començava a patir un atac d’asma.
  —Si et costa respirar, no ho facis. Aquà no ho fa ningú.
Tema de la setmana
Som en un concert i l’intèrpret arriba a un moment mà gic. Encara ressona l’últim acord i cal un breu silenci abans de continuar. Però el clÃmax decau: algú estossega. Aquests dies veurem alguns sorolls que fem els humans: sovint no ens en podem estar, però de vegades farem bé d’estalviar-nos-els.