esmolet [1] m

Definició

Persona que té per ofici d’esmolar ganivets, tisores, etc.

«Per a un esmolet, navages; | per a un notari, papers; | per a un jove, noies maques | que tinguin força diners» (cançó pop. Empordà i Garrotxa) (DCVB).

També: esmolador, esmolaire, afilador

Etimologia

D’esmolar, de mola, del llatí mola, mateix significat.

Usos

  • En Primitivo Labrador creu que cal defugir de la imatge de l’esmolador com un miserable: «La gent ens associa, sobretot, pel fet de passar pels carrers, com treballadors d’un ofici pobre, però crec que els que ens hi dediquem ara, que som pocs, ens guanyem bé la vida». De fet, molts dels esmolets que viatjaven de poble en poble dormien en pallers i menjaven un xic on podien. És també per aquest fet que ha quedat la imatge d’un ofici pobre.

    Carles Pont, «L’esmolet o ‘rosegador’ de metalls» (El Temps, 19 d’agost del 2003)
  • M’ocupava d’embenar els dits d’un esmolet que havia tingut la desgràcia de comprovar amb ell mateix l’habilitat de deixar esmolades les eines, quan vaig sentir que el Penic rascava la porta amb bones ungles per introduir-se al consultori. Sens dubte se sentia sol. Vaig obrir la porta i el gat va entrar.
       —Mèu —em va dir.
       Li vaig contestar que em sabia molt greu, però que m’era impossible interrompre la feina per donar-li menjar.

    Lluïsa Forrellad, Sempre en capella (Barcelona: Angle, 2007)

Tema de la setmana

Oficis

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

adroguer -aesmolet [2]