Josep M. Sugranyes, a Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 2000, pàg. 10), proposa una explicació d’aquesta expressió:

Ésser curt de gambals. Aquest qualificatiu es dóna a la persona que té poca capacitat mental. L’origen d’aquest refrany cal buscar-lo en l’època en què els presos eren enviats a galeres. Els dos grillons lligats amb una cadena que eren posats al capdavall de les cames dels condemnats per impedir que caminessin amb llibertat s’anomenaven gambals. La relació entre l’abast de les passes i l’abast intel·lectual va donar peu a la frase comentada.

Jordi Guilleumes i Morell, de Barcelona, ens en dóna una possible explicació alternativa:

Jo vaig sentir un cop que gambals són també les «corretges que mantenen els estreps subjectats a la sella d’un cavall» (Diccionari d’hípica, Enciclopèdia Catalana/Termcat, 1991), i d’aquí es dedueix que, si els gambals són curts, el genet no pot mantenir l’estabilitat dalt de la sella i, per tant, quan cavalca va ballant i saltironant com si fos ximple. No sé quina de les dues explicacions és la certa (potser ho són totes dues, no?) però aquesta explicació eqüestre em sembla més directa, més gràfica que l’altra. I si no és veritat, és ben trobat.

Francesc Hervada-Sala, de Frankfurt, tercereja:

Esmenteu els possibles orígens de l’expressió en els contextos de galeres i cavalls. El diccionari Alcover-Moll, sota gambal (DCVB, Palma, 2005, vol. VI, p. 161) recull totes dues accepcions (i altres) després de dir que un gambal és simplement literalment la cama i, en sentit figurat, la capacitat intel·lectual.