Paràbola de la festa de noces (Mateu, 22)

 

Encara els va posar un altre exemple: «El regne del cel és com aquell rei que preparava la festa de noces del seu fill, i va enviar els seus esclaus a cridar els convidats a les bodes, però aquests no van voler acudir. Llavors envià uns altres esclaus amb l’encàrrec de dir als convidats: “Escolteu, ja tinc preparat el banquet, ja hem sacrificat els bous i les aus més grasses, i tot ja està a punt. Vinga, acudiu a la festa!” Ells, però, no van acceptar la invitació, i un se’n va anar cap als seus camps, un altre als seus negocis, i els altres van agafar els esclaus del rei i els van apallissar fins a matar-los. El rei es posà furiós, envià el seu exèrcit, i va fer morir aquells homicides i calà foc a la seua ciutat. Després diu als esclaus: “La festa ja està a punt, però els convidats eren indignes: aneu, doncs, a les eixides dels camins i tothom que hi trobeu convideu-lo a les bodes.” I això és el que van fer. Van anar als camins i van reunir tots els que hi van trobar, bons o roïns, i així és com la sala de bodes es va omplir de comensals. Més tard el rei va entrar a saludar els que eren a taula, i va veure un home que no duia vestit de festa: “Amic”, li diu, “com és que has entrat ací sense vestir-te per a la boda?” L’home no va obrir la boca, i llavors el rei diu als que servien a taula: “Lligueu-lo de peus i mans i llanceu-lo a fora, a la fosca de la nit, que allà ja plorarà i li cruixiran les dents. Perquè els convocats són molts, i els elegits, pocs”.»

Evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan, versió nova del grec per Joan F. Mira (Barcelona: Proa, 2004)