Aigües als ulls

Miquel Martí i Pol

Posem que encara hi hagi colomins

i gent que es cura només amb tisanes,

i quatre o cinc donzelles candoroses,

i un vaixell que no salpa mai del port

per por de les marees. I posem que

tres parallamps fan un bosc futurista,

i un mar de teules un pèlag profund,

i dos pardals un món ple d’esperança.

Posem, encara, que si tanco els ulls

veig una noia nua i transparent,

i que darrere seu, allí on l’ombra

aparenta més densa, més profunda,

si tanco amb força els ulls, de sobte esclaten

rams de colors; i ella riu aleshores.

—La pell del violí  (1972-1973)