Magí Camps
Hi ha autors que dominen la llengua i n’hi ha molts més que s’ho pensen
Els que es dediquen a corregir originals o traduccions, i són bons professionals, acaben desenvolupant un sisè sentit: arromangar-se. Quan revisem un text que ha escrit o ha traduït una altra persona, si hi trobem formes peculiars, d’entrada ens posem alerta. Si veiem que les formes peculiars –com ara girs rebuscats o lèxic refistolat– són bones i mantenen una coherència en tot el text, el nostre sisè sentit ens diu que endavant, que qui firma aquella peça sap el que fa. Hi corregirem alguna possible badada i acabarem d’arreglar la puntuació si cal.
En canvi, si al costat d’un gir rebuscat hi trobem una frase incoherent o una paraula que es fa servir amb un sentit inadequat, llavors sabem que l’autor no en sap prou i hi podem entrar amb tota l’artilleria: ens arromanguem i corregim el text amb tots els ets i uts.
He dit a la primera frase que això ho fan bé els bons professionals de la correcció. Els mals professionals –n’estem envoltats– no saben diferenciar un joc de paraules d’una badada i acostumen a ser o bé massa permissius o bé massa intervencionistes; no saben trobar la mesura justa. Amb tot això també vull dir que corregir bé no és fàcil. La correcció lingüística es pot aplicar a molts nivells i seguint registres diferents.
Magí Camps, Parla’m amb estil (Vic: Eumo, 2020), pàg. 61
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...