«Crec (credo vell i sempre nou)», de Jordi Barre (música, veu) i Joan Amada (paraules) (El xiprer verd, 1979)
Crec a la llum del dia, a l’amor de ma mare,
a la cançó del rabadà sus del serrat,
a l’humil pa de segle* en el pobre taulat,
al clavell de pastor i les fonts d’aigua clara.
I crec a la mar blava, a l’infinit del cel,
a l’estiu ple de sol, de perfums i de força,
al castanyer que pensa i viu sota l’escorça,
a l’abella que sap el secret de la mel.
Crec a l’estela, a la maduixa bosquetana,
al plany enyoradís de l’innocent tudó,
a les Alberes, a ta glòria, Canigó,
a la bellesa de la terra catalana!…
*segle: variant de sègol
Comentaris recents
sangtraït
A casa (Matadepera), d’una ferida feta per arros...
agafar la pallola
He pensat que aquí abans sovint es deia allò de:...
molsa
Per mi "verdet" també és el que el DCVB defineix...
molsa
Noltros deim pastoreta...
molsa
A Bunyola li deim “barba-soca”...